Un día grand per-a-mí,
és el día que vaig neixa,
jo no era coneguda ací.

Només la mare me esperaba,
i el pare emb va dir:
has arribat filla meva,
cosa bonica, preçiosa,
ja ets aquí.

Res t′ha de mancar mai,
van pensar els dos,
miranse de fit a fit,
miranme al ulls a mi.

Ells tenian molta cura,
amb aproparse al meu llit,
patunets, molt petits,
per no despertarme,
la mare també volía dormir.

Jo que no clucaba els ulls,
miraba sense parar,
sensa saber aón, ni amb quí,
i aprofitan la ocasió,
el pare s′allunya de mi.

Marxa ben aviat,
al carré volía sortir,
festa a tot′arreu,
Barçalona, Catalunya,
festa per tos a-la fi.

Era Sant Jordi al matí,
festa grand diu el pare,
ha nascut la meva filla,
avui soc molt feliç.

Ens va comprar duas rosas,
per la mare i per-a mi,
un llivre, molt bonic,
avui, encara el tin.

Quand jo sigue grand,
tot aixo vuldría,
i com als pares ser feliç,
i un dia tranquil, bonic.

Festa, llivres, rosas,
Catalunya en pau,
al nostre país....
un gran jardí.

gaviota frágil