Els lilás començan a florí,
jo, no puc més,
no sé com, ni amb quí,
pro auré de esclatar.

Puc ser reberá
el primé que pasi,
pot ser un bell amic,
que vulgui escoltar,
només prego,
que no trigui,
he perdut el camí.

Si l′agafo, cap a′on va?
tan sols hara viscu,
la solitut tranquila,
que he sabut trovar.

Ni un seroll me estorbi,
només un oçell deixo pasar,
som a la primavera,
m′agrada el seu trinar.

Sumio mentras al sento,
no voldría despertar,
a la nit segueixo,
recordan sense parar.

No cluco els ulls,
no veig res de tot
al que per mi pasa,
rodan sense aturar.

Tranquilitat bonica,
per fi n′as arribat,
casa meba, filla meba,
no rés ens ha de mancar.


(Catalunya-88)

gaviota frágil